Sobre l'aprenentatge significatiu i l'artificialitat de les activitats escolars...

Després de realitzar aquesta PAC me n’adono que, tot i que a l’ideari del nostre sistema educatiu hi apareix contínuament l’expressió “aprenentatge significatiu”, no es donen les condicions per assolir-ho en la majpria dels casos: la manca de formació del professorat, l’homogeneïtat dels currículums i la poca dotació de recursos tecnològics, ho impossibiliten.

En la persistencia en “omplir expedients” i “cobrir-se les esquenes”, el mestre entra en una mena d’espiral de desídia que fa que no pensi directament en quin procés d’aprenentatge enriquirà més als seus alumnes, sinó quin és més factible i quin podrá justificar de forma més senzilla.

Cal fugir del paternalisme que ens fa pautar les activitats fins a l’extrem, donat que l’aprenentatge significatiu només es dóna quan es canvien els models mentals i l’estructura de pensament, fruit d’experiències directes (o de l’anàlisi de les experiències dels altres, com ja hem vist) on l’individu hagi de solventar les dificultats que vagin apareixent i hagi de prendre decisions sobre quin camí prendre.

Les tasques escolars, normalment reproductives, només aconsegueixen treballar sobre idees artificials i poc funcionals; cal fomentar l’ús de tècniques que posin als alumnes davant la certeza de que les seves velles estructures de pensament ja no els són útils per afrontar les tasques presents, i així aconseguir un aprenentatge veritablement significatiu.

I això ho diu un que és mestre...