Mapes cognitius

Sobre l'aprenentatge significatiu i l'artificialitat de les activitats escolars...

Després de realitzar aquesta PAC me n’adono que, tot i que a l’ideari del nostre sistema educatiu hi apareix contínuament l’expressió “aprenentatge significatiu”, no es donen les condicions per assolir-ho en la majpria dels casos: la manca de formació del professorat, l’homogeneïtat dels currículums i la poca dotació de recursos tecnològics, ho impossibiliten.

En la persistencia en “omplir expedients” i “cobrir-se les esquenes”, el mestre entra en una mena d’espiral de desídia que fa que no pensi directament en quin procés d’aprenentatge enriquirà més als seus alumnes, sinó quin és més factible i quin podrá justificar de forma més senzilla.

Cal fugir del paternalisme que ens fa pautar les activitats fins a l’extrem, donat que l’aprenentatge significatiu només es dóna quan es canvien els models mentals i l’estructura de pensament, fruit d’experiències directes (o de l’anàlisi de les experiències dels altres, com ja hem vist) on l’individu hagi de solventar les dificultats que vagin apareixent i hagi de prendre decisions sobre quin camí prendre.

Les tasques escolars, normalment reproductives, només aconsegueixen treballar sobre idees artificials i poc funcionals; cal fomentar l’ús de tècniques que posin als alumnes davant la certeza de que les seves velles estructures de pensament ja no els són útils per afrontar les tasques presents, i així aconseguir un aprenentatge veritablement significatiu.

I això ho diu un que és mestre...

SABEU QUE EL CONEIXEMENT NO ES TRANSMET?
El coneixement es construeix, d'igual manera que vaig construir aquest súper mapa conceptualque mostra la inseparabilitat dels conceptes de Societat, Ciència, Tecnologia i Educació
(és tan gran que no es veu bé, però intentaré solventar-ho)

Algunes breus conclusions: Les meves primeres impressions són que hauré de treballar força per superar aquesta assignatura, ja que em sembla que s'exigeix un bon nivell de domini de les noves tecnologies, que crec no tenir. A més, em sembla que les reflexions entorn la tecnologia, la ciència i l'educació que faré en cursar aquesta assignatura, enriquiran la meva visió del món que ens envolta. Després de fer l'avaluació inicial m'he pogut adonar del següent:
1.Hi ha una estreta relació entre ciència, tecnologia, educació i desenvolupament social i econòmic.
2.La tecnologia ens ofereix un ventall de possibilitats enorme per tal de poder dotar a la nostra cerca de coneixement, de més profunditat i vigència.
3.La tecnologia aplicada a les aules, fa que el paper del mestre canviï definitivament: allò de que el mestre havia de ser només un intermediari entre el alumnes i el coneixement, es fa possible gràcies a les noves tecnologies.

Aquí teniu el meu mapa conceptual...

 Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7